Pocs artistes han pogut dir tant al País Valencià i, de fet, han dit tantes coses de la nostra terra, que avui en dia continuen sent un referent per a les noves generacions, pocs han sigut tant genials que, quan avui fa ja 15 anys que no estan entre nosaltres, encara continuem parlant d’ells com si només estigueren de vacances.Va ser un 10 de març de 1995, a Barcelona, quan aquest artista combatiu i multidisciplinari que des d’Alcoi, el seu poble, havia omplert teatres, places i cinemes de tot un País, ens deixava orfes del seu talent. Ovidi Montllor i Mengual va representar una de les veus més emblemàtiques de la Nova Cançó, va ser rapsode, cantant, actor i una mescla de tot alhora.
Des que allà pel 1968 va editar el seu primer treball musical, un EP amb dos temes, fins que al 1980 va publicar el seu darrer disc, anomenat 4.02.42 (la data del seu naixement), ens va regalar cançons mil vegades versionades, com “La Fera Ferotge”, “La Samarreta”, “Homenatge a Teresa” o “Perquè Vull”. Va saber innovar tant a l’escenari, acompanyat sempre a la guitarra per Toti Soler, com també a les pantalles amb la seua tasca d’actor en pel·lícules mítiques com “L'obscura història de la cosina Montse”, “El beso de la mujer araña”, “Todos a la cárcel” o “Amanece que no es poco”. Tot sense oblidar l’evident compromís polític d’Ovidi amb el seu temps i la societat que l’envoltava, un compromís que encara perdura en les seues cançons.
“Tot ben senzill i ben alegre. Em creureu mort. Jo no hauré mort. Faré vacances! El color negre que tant m’estime, se’n vindrà amb mi. Jo sol de negre! Beveu conyac, i vi i cassalla. I si m’arriba el pressupost beveu bon "whisky". Ràpidament, em boteu foc. Sóc valencià! Si no és molèstia per als amics, amb una capsa de cartó, fiqueu la pols d’un servidor, i el millor llibre de poemes d’aquell poeta que creieu. Es per anar passant l’estona amablement. I al mateix temps, aprendre, viure, conèixer coses per a la propera cançó a fer...”
Ovidi Montllor – Les meves vacances




