DECLARACIÓ, UNIVERSAL?

Tot just avui fa 61 anys, al Palau de Chaillot de París, se signava la Declaració Universal dels Drets Humans per part de l'Assemblea General de les Nacions Unides. Aquest document, recull al llarg de trenta articles tots els drets que es consideren bàsics i aplicables sense excepció a tots els éssers humans.

Encara que es tracta d’un text que han de vetllar i romoure tots els països membres de l’ONU, després d’aquest llarg recorregut podem dir que el seu esperit continua vigent però que la seua pràctica és clarament dubtosa a molts indrets.

Totes i tots coneixem situacions on s’ha vulnerat aquest tractat. Especialment conegut ha estat el cas de l’activista pro Drets Humans i per la independència del Poble Sahrauí, Aminatou Haidar, en vaga de fam des del 13 de novembre per la intolerància del Marroc que li nega l’entrada al Sàhara Occidental i la falta d’interès del govern espanyol.

Però hi han molts altres casos de transgressions, com per exemple els d’Estats Units i Xina, primeres potències en l’economia però a la cua en Drets Humans, tot i que al president americà, Barack Obama, li acaben de concedir el Premi Nobel de la Pau, això si, aprofitant el seu discurs per justificar la guerra com a instrument (pacificador?). No obstant, a casa nostra també cauen silenciosament drets com el d’expressió o el de lliure circulació de la comunicació amb els tancaments dels repetidors de TV3 per part de la Generalitat valenciana, sense que ningú faça res al respecte.

El que sorprèn després d’aquestos 61 anys d’existència de la Declaració Universal dels Drets Humans no és que es mantinga totalment vigent passat tant de temps, ni que ostente el Rècord Guinness havent-se traduït ja a 330 llengües, sinó que a hores d’ara no aconseguim fer-la complir.

MOU-TE PER L’ENSENYAMENT

Al País Valencià, la situació respecte a l’ensenyament públic és insostenible. Mantenim un trist rècord amb més de 1.300 barracons repartits per col·legis o instituts, on per no haver, en molts no hi ha ni menjadors escolars, mantenim una manca crònica de xarxes d’escola pública de 0 a 3 anys, no tenim personal de suport per atendre als alumnes amb necessitats educatives especials, ni tampoc respectem l’equitat a l’hora de distribuir als procedents de famílies desestructurades, nouvinguts o discapacitats i així es provoquen guetos educatius. Però tot s’ha de reconèixer, també sabem ser líders, líders en fracàs estudiantil i en falta d’adaptació a les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

Per això, pares, mares, alumnes, professorat, sindicats, associacions i partits polítics de l’oposició es van aplegar ahir, 1 de desembre, al voltant de la Plataforma per l'Ensenyament Públic i van eixir al carrer per defensar una escola pública valenciana de qualitat.

Més de 10.000 persones van ser les que a Castelló, València i Alacant van exigir un canvi radical en la política educativa del govern de Francisco Camps i al mateix temps la dimissió del conseller Alejandro Font de Mora. La Plataforma per l'Ensenyament Públic també va demanar que es reprenguen les negociacions i va concretar les seues reivindicacions en un manifest de 13 punts amb l'única finalitat de millorar l'educació pública.

Primer va ser l'assignatura de ciutadania, que va detonar les protestes en forma de mobilitzacions, els tancaments, la gran manifestació del 28 d’abril a València, amb més de 50.000 assistents, després la sentència judicial que donava la raó als que s’oposaven a ciutadania en anglès i l’ajornament de la vaga general per les promeses fetes des del govern valencià. Encara així, pareix que haurem de continuar eixint al carrer, cridant ben fort per que la Generalitat s’assabente dels problemes reals d’un sistema educatiu que té totalment desatès.

LA SIDA I EL BALÓ D'OR

Avui és 1 de desembre, per alguna gent un dia com un altre, només un començament de mes que ens apropa al consumisme nadalenc, però potser hi haurà qui recorde que és celebra el Dia Mundial de la lluita contra la SIDA.

Possiblement, alguns estaran més pendents de que avui s’ha fet pública la concessió del Baló d’Or al jugador del Barça, Lionel Messi, mentre d’altres aprofitaran el tiró mediàtic per realitzar actes públics on llegir alguna mena de discurs en record a les víctimes d’aquesta plaga.

Pareix que anem baixant la guàrdia davant d’aquesta malaltia que, recordem, per molt que els retrovirals ajuden no te, ara per ara, cap vacuna o remei. No hem de perdre cura en extremar les precaucions envers possibles contagis, ni tampoc pensar que amb l’emissió d’unes quantes notícies o la celebració d’actes puntuals en la jornada de l’1 de desembre ja tenim totes les campanyes de prevenció fetes.

La lluita no descansa, ni ara, ni la resta de l’any perquè si és cert que la xifra de contagis anuals es manté estacionària, també ho és que actualment ja son 33 milions les persones que a tot el món estan infectades i que, dels nous contagis, el 60% son de joves entre 15 i 34 anys.

Ens trobem en un moment en el que alguns posen en dubte l’ús del preservatiu a l’Àfrica o, fins i tot, neguen la malaltia. Si les administracions, tant el govern de l’Estat, com el de la Generalitat, no intenten conscienciar a la població de forma continuada en el temps, inverteixen més recursos en educar al jovent front al VIH, no revertirem mai aquestes estadístiques que no paren de créixer.

Resulta significatiu que, si escrius al Google el nom del futbolista Lionel Messi trobes més resultats que si ho proves amb la paraula VIH. Un símptoma clar de la manca d’informació, fins i tot, d’una carència d’interès que a la llarga pot ser un obstacle per aturar les infeccions.

7é CONGRÉS NACIONAL i 10 ANYS DEL BLOC JOVE

Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys... o almenys això és el que sonava a una coneguda cançó de la meua infantesa per felicitar-nos l’aniversari, segur que tots i totes la recordeu.

Aquest cap de setmana, a Alboraia, potser ens tocarà evocar-la per celebrar els 10 anys que acompleix el BLOC JOVE, transcorreguts des de l’abril de 1999 fins avui, entre reivindicacions, campanyes, lluites i cançons però sobretot amb l’esforç col·lectiu de centenars de valencians i valencianes que han fet i faran possible un projecte jove, progressista, responsable i valencianista.

Però aquest dissabte 28 de novembre també hi anirem a Alboraia per tancar un cicle i començar un altre, per dur a terme el 7é Congrés Nacional del BLOC JOVE. No només per reflexionar sobre la tasca realitzada els darrers anys, sinó molt especialment per planificar les línies a seguir en la construcció d’aquest País Futur que totes i tots volem. Després, a la nit, un cop acabada la trobada política marxarem cap a València ciutat, per celebrar la festa dels 10 anys a la Seu Comarcal.

Segur que després d’aquesta trobada eixirem amb un compromís renovat, més forts i decidits que mai per encapçalar la regeneració democràtica de la vida política que el País Valencià necessita.

VIOLÈNCIA SILENCIOSA

Avui, 25 de novembre, s’han celebrat i es celebraran al llarg de tota la setmana actes commemoratius, homenatges i jornades de lluita per eliminar aquesta xacra que patim i ens ha deixat ja un totals de 65 víctimes mortals. És tracta del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona.

Efectivament, hi ha molts tipus d’agressions, de gènere, contra els infants, fins i tot contra els homes. Però de totes la pitjor és envers la dona, no només per la indefensió de les víctimes o la tortura psicològica que també es produeix en altres casos sinó perquè aquelles que la pateixen han de lluitar no només contra els seus botxins, sinó també contra la pròpia societat.

Ens esforcem entre tots i totes per eradicar comportaments i models de conducta que molts cops el nostre entorn acaba finalment per promoure. A tothora ens envolten anuncis que presenten el gènere femení com una mera mercaderia, objecte sexual o accessori, models de comportament femení superficials, es perpetuen les conductes possessives, les sèries televisives que fomenten conductes de submissió... condicions que fan persistir aquest problema i enquistar-se entre els més joves.

Igual com hi han moltes classes de violència hi han també diferents formes de sexisme, amb les que convivim sense adonar-nos, les acceptem o ens acostumem a elles, convertint-se en un sexisme banal, invisible, una violència silenciosa, però no per això menys perillosa i la més difícil de combatre. Per això hem d’estar més atents que mai en aquesta lluita, esforçar-nos a tothora perquè és cosa de tots i totes posar-li punt i final a aquest problema.

L’AMPLIFICA’T 2009/2010 ARRIBA A VILA-REAL

Acció Cultural del País Valencià sempre ha recolzat decididament la nostra cultura i la música en valencià particularment, per això mateix i no podia ser d’un altra forma, des del naixement de la seua secció juvenil, Joves d’Acció, la promoció dels nostres joves autors ha sigut un dels seus signes identificatius.

Així doncs, al 2008 va néixer el concurs Amplifica’t, per promocionar i normalitzar l’ús del valencià, en especial entre la gent jove, però sobretot per ser una eina que servira d’amplificador al jovent que dona els seus primers passos en el món de la música.

Al 2009 aplega la segona edició d’aquest certamen musical i actualment ja han sigut seleccionats 27 grups dels que inicialment es van inscriure, aquestos tocaran en 9 eliminatòries diferents, una de les quals tindrà lloc a Vila-real.

El que diferencia aquest concurs d'altres és l'edició d'un CD promocional amb els 9 grups finalistes i el fet de que les dos formacions guanyadores rebran un premi de 1.000 euros per al segon classificat, amb un contracte per tocar al Jovestiu, i 1.500 euros per al guanyador, que a més, a més, actuarà als concerts del 25 d’abril, al costat d’altres formacions de reconegut prestigi.

Ara ja ho sabeu, arriba a Vila-real la segona edició de l'Amplifica't, amb els grups The Why Shoes, Pas de Zebra, Kodul i Clímax. Vos esperem aquest divendres 27 de novembre, a partir de les deu a la Salatal, al Polígon la Rosaleda de Vila-real, amb entrada totalment lliure. La vostra presència és molt important per seguir donant suport a la música en la nostra llengua i als grups novells, no hi podeu faltar.

ECOLOGIA I OPORTUNISME MEDIÀTIC

Les necessitats de la gent sempre van per davant dels suposats progressismes d’alguns líders, o almenys això és el que em va parèixer a l’assabentar-me de que els atropellaments produïts per cotxes elèctrics han augmentat alarmantment els darrers anys.

Doncs si, ho heu llegit bé. Els vehicles híbrids no produeixen cap mena de soroll quan circulen en cicle elèctric, és a dir, quan el motor d'explosió que recolza a l'elèctric en les fases en què aquest requereix més potència, està apagat.

Aquesta situació provoca moltes sorpreses desagradables i en alguns casos força doloroses, pel que algunes empreses ja han creat sons sintetitzats per a què els seus vehicles elèctrics emeten algun so alertant als vianants de la seua presència, el millor de tot és que aquestos motors de pega estaran personalitzats. Serà divertit escoltar el vostre utilitari com un potent V8.

Tot açò plegat em fa reflexionar sobre el paper real de l’ecologisme a la societat i l’estreta línia que separa la responsabilitat i el respecte al medi, de l’acte electoralista i purament propagandístic que alguns busquen.

Sense anar més lluny al meu poble, a Vila-real, l’Ajuntament també s’ha apuntat a la moda del bicing, o els sistemes públics de compartició de bicicletes. Potser, perquè queda molt modern, sostenible... però després de forment ni un gra.

No cal parlar de l’adjudicació que s’haja pogut fer o no, de la incompatibilitat entre els serveis de la veïna Castelló i el que ací tenim, dificultant els desplaçaments entre una ciutat i l’altra, o d’un sistema realment complicat per via d’sms, el problema és que a Vila-real no tenim cap xarxa de carril bici!!!! Açò il·lustra perfectament la diferència entre ecologia i oportunisme mediàtic.